Programari local i on-line

En aquesta publicació, faré una petita diferenciació d'aquests dos conceptes : 

El programari local: és troba emmagatzemat dins del disc dur de l'ordinador. Un exemple pot ser Microsoft Office; dins d'aquest Word, Excel, Power Point...

En canvi, el programari on-line: és troba a Internet i es pot fer servir sense necessitat de descarregar-lo o instal·lar-lo, ja que permet accedir a un arxiu des de diversos llocs i guarda els fitxers al núvol. Un exemple pot ser el Prezi.

Llenguatge audiovisual a educació

A partir del llibre de Joan Farrés, Video y Educación (1992), he trobat una definició de Mc Luhan, que diu que "els mitjans de comunicació van configurant el nostre entorn, fan sorgir en nosaltres relacions úniques de percepció sensorial, en el moment que canvien aquestes relacions, canvia l'home".
Per tant, l'aparició i utilització de les noves tecnologies, produeix canvis en el pensament, en els processos mentals, en les pautes de percepció i expressió, entre d'altres.
Amb això, vull fer incidència, en que els infants d'avui dia creixen ja amb la tecnologia a les seves mans, i per tant, com a futurs educadors hem de tenir un bon coneixement de totes aquestes tecnologies. No només utilitzar un power point per explicar un concepte, sinó anar més enllài aprofundir en les possibilitats que cada programa, cada aplicació ens donen.
Hem d'aprofitar les possibilitats d'aquesta nova forma d'aprendre i d'ensenyar, no quedar-nos en el passat o en l'ignorància o falta de coneixement.

La Descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments... es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. 

Hi ha diferents models de descripció : 

• Cançons : 

El gripau blau, Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana)

Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra d'en Rubén Blades)

• Poesia visual : 

Passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa : www.joanbrossa.org

"La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"

• Poesia : 

Gernika, Palau i Fabre

Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol

• Novel.la: 

El carrer estret, Josep Pla

Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson

"La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla

• Assaig: 

Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions Particulars

Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm

• Conte: 

Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix.

• Vídeo: 

Campanya estiu 2009 Estrella Damm a https://www.youtube.com/watch?v=1VRZlSSIrwY 

Referències : apunts de classe

Fonts fiables

Molts articles de la Viquipèdia es basen en material de fonts creat per científics, estudiosos i investigadors. Les publicacions acadèmiques i les revisades per experts són altament valorades i sovint són les fonts més fiables en les àrees en què estan disponibles, com ara la història, la medicina i la ciència, tot i que algunes obres poden quedar obsoletes per investigacions més recents, o ser controvertides en el sentit que presenten teories alternatives. En aquests àmbits, també es pot utilitzar material de fonts fiables no acadèmiques, especialment si es tracta de publicacions respectades d'àmplia difusió.

Els articles de la Viquipèdia haurien d'intentar cobrir totes les interpretacions acadèmiques majoritàries, i les minoritàries significatives, dels àmbits per als quals existeixen fonts acadèmiques, així com totes els punts de vista majoritaris i els minoritaris significatius publicats en altres fonts fiables. Que una font sigui adient depèn sempre del context. Quan dues o més fonts tenen opinions diferents, els seus punts de vista haurien de quedar clarament atribuïts dins el text. Però s'ha de valorar els diferents graus de fiabilitat que poden tenir una font especialitzada, una font generalista o una font divulgativa o periodística.

Material acadèmic :

• El material aprovat per la comunitat científica és considerat fiable; això significa el material publicat en fonts revisades per experts, així com les obres acadèmiques revisades i jutjades acceptables per les revistes acadèmiques.
• Les obres firmades són preferibles als articles no firmats.
• Les credencials acadèmiques d'una font poden ser comprovades verificant la mesura en què la font ha penetrat en el discurs acadèmic majoritari, comprovant, per exemple, el nombre de citacions acadèmiques que ha rebut a Google Scholar o altres índexs de citacions.
• En l'àmbit científic, els estudis individuals són normalment considerats proves temptatives que podrien canviar amb el progrés de la investigació científica. La fiabilitat atorgada a un estudi individual depèn del camp; els estudis relacionats amb camps molt complexos o no ben compresos, com la medicina, són menys definitius. Si s'utilitzen estudis individuals en aquest tipus de camps, cal anar amb compte per respectar-ne els límits, i no donar una importància excessiva als seus resultats. Les metaanàlisis i les revisions sistemàtiques, que combinen els resultats de diversos estudis, són preferibles (si existeixen).

Notícies de mitjans de comunicació: 

• En usar informació d'opinió, la identitat de l'autor pot ajudar a determinar la fiabilitat. Les opinions dels especialistes i experts de reconegut prestigi són més propenses a ser fiables i a reflectir un punt de vista significatiu. Si la declaració no és d'una autoritat, cal atribuir l'opinió de l'autor en el text de l'article i no presentar-la com un fet. Les ressenyes sobre llibres, pel·lícules, art, etc. poden ser opinió, resums o peces acadèmiques.
• Per informació sobre temes acadèmics, generalment és millor fonts acadèmiques o fonts no acadèmiques d'alta qualitat més que fonts de divulgació de notícies. Les notícies poden ser acceptables depenent del context. Sovint, encara que no sempre, aquests articles són escrits per escriptors especialitzats que haurien de ser citats.
• Les notícies sobre rumors tenen un valor enciclopèdic limitat, encara que en alguns casos la informació verificable sobre els rumors pot ser apropiat. La Viquipèdia no és el lloc per publicar xafarderies i rumors.
• Alguns mitjans de comunicació han utilitzat els articles de la Viquipèdia com a font per al seu treball. Per tant, els editors han de tenir cura amb fonts circulars que no són de primera mà.
• Si una determinada notícia és apropiada per a una determinada descripció o fet en un article de la Viquipèdia cal avaluar-ho cas per cas.
• Algunes notícies són reproduïdes per diversos mitjans de comunicació. Això sol passar especialment amb les agències de notícies. Cal considerar-ho com una única font.
• Un bon senyal que un mitjà de comunicació es dedica a verificar els fets i que té reputació en la precisió dels fets és la publicació de correccions.

Les fonts de notícies d'actualitat poden tenir sovint tant fets descriptius com contingut d'opinió. Les notícies de mitjans de comunicació ben establerts generalment es consideren que són fidedignes en la descripció dels fets (tot i que de vegades fins i tot els mitjans amb més reputació poden contenir errors). 

Les notícies de mitjans menys establerts es consideren generalment menys fiables. 

Els comentaris editorials, anàlisis i articles d'opinió, escrits pels editors de la publicació (editorials) o per autors externs (articles d'opinió) són fonts primàries fiables per les declaracions atribuïdes a aquell editor o autor, però poques vegades són fiables per les descripcions de fets.

Referències : 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Fonts_fiables

Taxonomia de Bloom

La Taxonomia de Bloom és una llista de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació). 

Rep el seu nom del seu creador, Benjamin Bloom. La taxonomia estructura les habilitats jeràraquicament, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior.

Domini cognitiu : 

La cognició es basa en les següents habilitats (de menys a més complexitat):

• Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar.
• Entendre: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar i exemplificar.
• Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar
• Analitzar: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar.
• Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar, detectar i provar.
• Crear : dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar

Els verbs llistats descriuen moltes de les activitats, accions i processos que es duen a terme dins l'aula. La problemàtica apareix quan s'aprecia que no tenen en compte els nous objectius, processos i accions, que degut a l'emergència de les TIC, han aparegut a l'escola. Degut a aquest dèficit, la taxonomia va ser revisada per passar a “digitalitzar-la”. Aquí neix la taxonomia de Bloom Digital.

Domini afectiu : 

S'inclouen aquells objectius que fan referència a actituds, valors i elements de judici que exigeixen una correcta adaptació.

Bloom i els seus col·laboradors, han dedicat una bona part de les seves reunions per aconseguir una classificació dels objectius corresponents en aquest aspecte. Afirmen que es tracta d'una tasca plena de dificultat i que encara no ha estat del tot finalitzada. 

A més, el professorat no sembla tenir unes idees ben definides sobre les experiències d'aprenentatge que siguin les més convenients per arribar aquests objectius relacionats amb els sentiments i emocions.

Domini psicomotor :

S'inclouen aquells objectius que es proposen el desenvolupament muscular o motor, certes manipulacions de matèries o objectius, o certs actes que exigeixen una coordinació neuromuscular. Aquest domini comprèn els següents nivells:

• Percepció
• Disposició
• Mecanisme
• Resposta complexa
• Adaptació
• Creació

Adjunto a continuació un vídeo del tema tractat : 

Referències : 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Taxonomia_de_Bloom 

https://www.youtube.com/watch?v=1Py3toTfKkU

La nostra identitat digital

La identitat digital, és el que som per altres usuaris de la xarxa o millor dit, el que la xarxa diu que som als altres usuaris. 

Aquesta identitat, es va configurant amb el pas del temps de manera personal. Qui vols ser a la xarxa? com vol mostrar-te? 

Hem de tenir molt present, quin tipus d'usuari volem ser, quin vocabulari utilitzar, quines mesures tindrem en compte, quins criteris de publicació tenim presents... per configurar la nostra identitat digital. 

Tot això tenint en compte el nostre perfil, com a estudiants d'Educació Infantil i futures mestres. 

A continuació adjunto un vídeo, sobre el tema de la identitat digital : 

Creative Commons : cultura i programari lliure

La cultura lliure es pot definir com "un moviment social que promou l'elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions vigents actuals" i el programari lliure es pot definir com un "programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets."

Partint d'aquestes dues definicions, podem parlar de Creative Commons; és una corporació americana sense ànim de lucre, que serveix per crear un tipus de llicències, les quals són una manera d'exercir els drets d'autor i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions.

A continuació del vídeo, adjunto les diferents possibilitats d'aquesta llicència : 

Referències :
http://cat.creativecommons.org/

Copyright

Copyright es pot definir com "un conjunt de normes jurídiques i principis que afirmen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors, pel sol fet de la creació d'una obra literària, artística, musical, científica o didàctica, estigui publicada o inèdita." 

El Copyright és recomanable per evitar que una obra sigui plagiada. 

A banda d'aquest símbol, trobem 3 ítems per avisar que l'obra conté copyright:

• El símbol.
• L'any de publicació.
• El nom de l'autor/a.

En complementació al Copyright, trobem el Copyleft que es pot definir com "una llicència que utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades."

Referències :
http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_de_autor

Wikis i la wikipèdia

Wikis, que són i com funcionen:

Un Wiki és una pàgina web que s'utilitza per organitzar esdeveniments o altres situacions, les quals s'han de compartir amb més gent, evitant, d'aquesta manera, duplicar la informació. 

El seu funcionament és molt senzill i els usuaris d'aquest wiki poden crear, modificar i enllaçar el contingut d'un lloc web, interactuant amb els altres usuaris.

A continuació adjunto dos vídeos, un de què són els wikis i un segon vídeo que tracta de com utilitzar i crear un wiki : 

Pedagogia dels wikis: 

D'acord amb Renée Fountain, altres valors pedagògics que tenen els wikis són:

• Els Wikis són democràtics: Permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web és motivador ja que fomenta l'ús democràtic del web i promou la redacció de contingut per usuaris no tècnics.
• Els Wikis incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització: La immediatesa del procés d'edició del contingut, facilita als usuaris aportacions contínues al corpus textual del document wiki.
• La tecnologia Wiki promou l'escriptura: El format hipertext simplificat dels wikis permet concentrar-se en el contingut textual, és a dir en el procés d'escriure, sense les distraccions associades a les floritures d'altres programaris d'edició de text. La manca o limitació d'imatges també permet un major èmfasi en la redacció de contingut textual de qualitat.
• Els Wikis faciliten l'autoria distribuïda de documents públics:Cocrear és complex, tant en el món real com en el virtual. Malgrat aquesta complexitat, els wikis han demostrat el seu potencial per generar documents de gran abast de forma col·laborativa.
• Els Wikis amplifiquen la interacció: Amb els wikis es recuperen alguns dels trets del llenguatge oral, com els d'apropiació i recreació, i també maximitzen els avantatges de la paraula escrita com la reflexió, la recensió, la publicació de resultats acumulatius.
• Els Wikis promouen la negociació: Els fòrums o espais de discussió que tenen associats molts wikis, eduquen en el debat obert, l'argumentació i contraargumentació promouen la cerca del consens i la presa de decisions de forma no jeràrquitzada.
• Els Wikis faciliten l'edició col·laborativa i oberta: Tot el que s'escriu és sotmès a escrutini constant de la comunitat. L'edició mutualitzada de contingut pot millorar la qualitat de les idees exposades. El discurs i les modificacions queden explícites, els canvis del redactat deixen traça i es pot seguir perfectament l'evolució del discurs.
• Els Wikis generen patrimoni cultural col·lectiu durable: La majoria de treballs escolars que es proposen als centres educatius tenen audiències molt limitades (normalment únicament el professor) . Quan un treball escolar té una dimensió pública àmplia i té una vocació de permanència, adquireix una altra dimensió per als alumnes. Escriure per a una audiència "real" és més motivador i comporta una major autoexigència, també pot induir l'aprenentatge de millors competències comunicatives.
• Els Wikis promouen el voluntariat: Els valors del treball voluntari són inherents a molts projectes wiki. El professorat ha de buscar mecanismes per valorar i avaluar, qualitativament i quantitativa, les aportacions de l'alumnat en projectes com la Viquipèdia.
• Els Wikis i l'anonimat responsable: Cal fomentar l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki. L'anonimat que faciliten molts wikis, ha de ser emprat de forma responsable per preservar la privacitat, no com a mecanisme d'impunitat.

Per últim, adjunto la informació facilitada pel nostre professor de l'assignatura a partir del seu blog : 

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/els-wikis-fonaments-i-relacio-amb.html 


Referències : 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Wiki
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/ 

Gestió arxius i arxius on-line

Existeixen avui en dia moltes maneres, de gestionar els nostres arxius; vídeo, imatges, text... Hi ha programes específics, que s'encarreguen de pujar els teus arxius a un núbol imaginari, que mai pot ser destruït ni perdut i que a més a més, es troba sincronitzat amb tots els teus dispositius en el moment que obres la mateixa compte. Un dels programes que permet aquesta acció, és Google Drive.

Evitem d'aquesta manera la còpia innecesària a diversos llocs, per por a perdre els nostres pen-drive i que perdem en conseqüència, els nostres arxius.

"Aquesta nit digues que m'estimes"

El nostre booktràiler, està basat en el llibre : Aquesta nit digues que m'estimes, de Federico Moccia. El treball està compost per : Odet Motoro, Carolina Torres, Cristina Raventós, Paula Tomás i jo, Claudia Pedrosa.
Realitzat per actors coneguts, que ja treballen en l'àmbit del teatre i la televisió; inspirat en Itàlia, on s'ubica la història del llibre.

Adjunto l'enllaç del nostre booktràiler, espero us agradi :

https://www.youtube.com/watch?v=mfP9xXTwTmw 

Com editar vídeos amb youtube

L'editor de youtube, és una eina fàcil i gratuïta per editar vídeos propis, pujats prèviament a la web de youtube en privat o públic.
És poden afegir vídeos, imatges o música, i editar tots tres de manera conjunta. Encara que si volem una cançó de youtube, ha de tenir els drets d'autor ja que sinó l'editor no ens permet publicarla al muntatge.
Un cop fet, podem publicar el vídeo a youtube i accedir-hi des de qualsevol ordinador,publicar-lo perquè només ho puguin veure aquells qui tenen l'enllaç o bé, publicar-lo en privat.

A continuació adjunto un enllaç de com editar un vídeo amb youtube :

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.

"Un blog és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un autor o diversos autors, en què apareix en primer lloc el més recent (...)"
Aquesta definició del blog en la que ens aporten Balagúe i Zayas, la qual ha sigut extreta de Wikipedia i és bastant general. Si ens centrem més en la funció dels blogs en l'educació podríem dir que és un mitjà pel qual els alumnes i professors poden comunicar-se fàcilment i també és una eina que reflecteix els coneixements que s'estan estudiant o que ja han estat assolits i a més a més "permeten combinar el treball a l'aula i el treball a distància.

Els autors d'aquest llibre ens afirmen que hi ha diversos tipus de blogs i aquests són:

1. Blogs de Centre: acostumen a ser revistes digitals formades per textos informatiu d'opinió, de creació, etc.

2. Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat.

3. Blogs de professors (individuals): en els quals hi ha reflexions sobre educació, sobre metodologia, sobre les TIC en l'educació, etc.

4. Blogs d'aula:

- Blog d'aula del professor: proporcionen informació a l'alumne.- Blog de professor-alumnes: serveixen com a quadern digital, el qual agrupa les informacions del professor i les entrades dels alumnes- Blog d'aula de l'alumne: s'usen per executar les tasques proposades pel professor, com a carpeta d'aprenentatge digital, com a guia de navegació i com a guia de recursos per al blog.

Els blogs, blogosfera i l'ús educatiu dels blogs

Els blogs donen l'oportunitat de ser editors i lectors, de diferents portals webs.
El propietari d'un blog pot compartir notícies sobre la seva vida privada i professional, sobre les seves aficions, sobre les seves preocupacions, etc. 
Aquests blogs són lloc web organitzats per entrades, que són publicades individualment com articles, els quals apareixen en la capçalera i s'organitzen cronològicament.
A més a més també es poden establir relacions entre blogaires mitjançant comentaris a entrades. I el conjunt de tots els blogs i de les relacions que s'estableixen entre els usuaris d'aquests blogs s'anomena blogosfera.

A continuació us deixo un vídeo on apareix una detallada explicació del que són els blogs, de la seva evolució i de com van sorgir:

RSS

RSS significa "Really Simple Syndication" i és una forma senzilla per rebre informació actualitzada sobre les teves pàgines web preferides que desitgis, sense la necessitat d'haver de visitar-les una per una. 

És important dir que els subscriptors reben el contingut en sí, és a dir, no reben un missatge, en el qual se'ls avisa que hi ha una publicació nova, per tant es produeix una sindicació de continguts des de l'origen fins als destinataris.

Aquesta idea va aparèixer l'any 1999, quan Netscape va inventar un format que permetia que una web enviés automàticament a uns determinats subscriptors. Aquesta idea s'ha anat millorant fins a arribar a l'actual format d'RSS, tal com el coneixem.

Per aconseguir que la informació actualitzada s'ha de tenir un agregador, que es programa que serveix per gestionar des d'un únic lloc totes les nostres subscripcions d'RSS, com per exemple Feedly. 

Els agregadors tenen quatre funcions bàsiques que són rebre els continguts de les diverses subscripcions, oferir la possibilitat d'ordenar les subscripcions al nostre gust, permetre la lectura sense haver d'anar a l'origen i informar de quantes lectures hi ha pendents.

Quant a la relació de RSS amb Blogger, posar un enllaç perquè els teus seguidors et puguin llegir des d'un lector de RSS és tan fàcil com afegir un gadget que ho permeti. Per fer-ho ens hem de dirigir a Format; Afegeix un Gadget i Enllaços de Subscripció.

A continuació adjunto un enllaç sobre les RSS : 

Referències : 

http://ca.wikipedia.org/wiki/RSS 

"Encenent la imaginació"

Aquest blog es titula "Encenent la imaginació", l'he escollit per la gran quantitat d'activitats creatives que conté. Creat per una mare de dos fills, en totes les activitat apareix el procés en que han anat fent l'activitats ells mateixos. 

Totes les imatges són molt detallades, les activitats potencien la llibertat i imaginació, i per últim, la manera de redactar de la mare ens desvetlla qualsevol tipus de dubte. 

Podem veure que el blog està estructurat en diferents pàgines, com poden ser : sobre, ciència, crear, experimentar, peces soltes, el joc-un eix, joc i llum, plastilines, pintures, diy, exterior i per últim, contacte. 

Amb aquesta estructura podem accedir directament a un tipus d'activitat de manera molt concreta. 

No només té una aplicació educativa aquest blog, sinó també són activitats que es poden fer a casa amb els infants un dia de cap de setmana o de Nadal. 

Després de totes les imatges del procés de l'activitat, podem pensar totes les modificacions que podríem fer o adaptacions segons els infants, condicions o espais. 

A més sempre a l'hora d'acabar la publicació, enllaça d'altres que poden ser del mateix tipus i poden interesar-nos. 

Amb això, adjunto a continuació l'enllaç del seu blog, i al meu blog podeu trobar en l'apartat "Ens interesa" la meva recomanació a aquest blog : 

http://encenentlaimaginacio.blogspot.com.es/ 

Video i educació, Joan Farrés

Avui a classe hem treballat el primer capítol d'aquest llibre que va ser escrit per Joan Ferrés l'any 1988; ens parla d'un nou home,que té dos hemisferis cerebrals; per una banda, l'esquerre que és la part racional i on es troba l'intel·lecte, l'escriptura, el càlcul. I per altra banda, el dret, la part irracional, que és on es situen els records, les emocions, la creativitat.

També ens parla del nou món del coneixement, en el qual les noves tecnologies tenen molt de pes, atès que estan canviant el món i alhora a nosaltres mateixos. Aquest nou món tecnològic s'enllaça amb el nou llenguatge, ja que actualment la comunicació es dóna mitjançant la comunicació audiovisual i no per l'escrita, com anys enrere.

Respecte al llibre en general, té 6 temes principals els quals són:

1. Diferents modalitats que podem trobar del vídeo i d'algunes característiques.

2. Consells per a la utilització didàctica del vídeo.

3. Funcions que engloba el vídeo als diferents moments de la seva utilització.

4. Pautes per valorar l'ús correcte dels programes de vídeo.

5. Realització d'un programa didàctic en el qual s'usi el vídeo com a recurs bàsic.

6. Pautes metodològiques a seguir al moment de la realització del vídeo didàctic.

Per acabar, a partir del capítol comentat, vam veure dos vídeos molt diferents, en un es parlava de la història de Catalunya i anava acompanyat d'una música monòtona i no emotiva;  en canvi a l'altre hi apareixien dibuixos d'animals i la música anava canviat depenent de la situació. Després de visualitzar els dos vídeos ens vam adonar que del primer no recordàvem gairebé res i en canvi del segon ens enrecordàvem de la majoria.

A continuació, adjunto els vídeos esmentats prèviament :

Google Sites

Crear un Google Sites és útil si volem compartir informació amb un grup reduit de persones. Un factor a tenir en compte, és com estructurarem la informació; ha d'estar ordenada de forma clara, comprensible, intuitiva i no repetitiva i s'han de tenir en compte les discapacitats motores que poden patir alguns dels usuaris que poden utilitzar el Sites creat per nosaltres.

Respecte a la creació d'un Sites, és tan sencill com accedir amb el nostre conte de Gmail, anar a l'aplicació de Sites i clicar a Crear, i a partir d'aquí anar seguint els diferents passos que ens indica l'aplicació.

A partir d'aquí adjunto un vídeo tutorial sobre la creació d'un Google Sites : 

web 2.0

                               


En aquestes webs, el que més destaca és que els usuaris són els creadors dels continguts i és el que decideix, etiqueta, crea, edita, comparteix, etc. 
Es tracta d'un nou marc d'interacció, participació i comunicació social, per tant, podem dir que les noves tecnologies han evolucionat, atès que abans les pàgines web eren, d'alguna manera, eren privades i actualment són públiques i de tothom.

Alguns exemples són:
· Feedly
· Twitter
· Wikipedia
· Prezi

Wordle

                                  

Wordle és una eina que s'utilitza per crear núvols de paraules. Per poder crear aquests núvols, l'aplicació necesita un text o un enllaç per poder analitzar quines són les paraules més utilitzades i crear el núvol prioritzant-les. A més a més, Wordle ens ofereixen la opció de canviar el tamany i color de les paraules.

A la imatge trobem un núvol com exemple. 

En aquest vídeo hi ha un tutorial sobre com utilitzar el worlde.

Més idees que emocions

                                         

Hi ha moltes maneres d'expressar idees i d'exposar informació. A continuació us presento diferents programes que ofereixen diverses formes per fer-ho i que surten del marc tradicional.

Núvols de paraules: és un tipus de presentació, en la qual apareixen les paraules més utilitzades en el discurs. 

Per tal de prioritzar i destacar paraules es pot canviar el tamany i el color d'aquestes. És important tenir en compte a qui va destinada la presentació i quina estética té, ja que aquesta causarà un efecte al públic. Una web per construir núvols de paraules és Wordle.

Mapes conceptuals:és una manera de representar la informació gràficament i tots els conceptes que hi apareixen es poden relacionar i enllaçar entre ells. Aquesta tècnica ens ajuda a estructurar la informació de manera coherent i ajuda a incloure-la en els nostres esquemes mentals. Un web per crear mapes conceptuals és Bubbl.us, la qual permet descarregar els nostres mapes conceptuals o guardar-los al servidor; per altra banda, també trobem CMapTools.

Mapes mentals: és una manera d'organitzar el nostre pensament, facilitant, així, l'expressió de les nostres idees d'una manera gràfica. Algunes de les webs que permet crear mapes mentals són Mindomo, Mindmeister, Mapmyself.

Taulers d'anuncis: és una altra manera de presentar informació, però aquesta vegada mitjançant un suro. En aquest suro es poden afegir fotografies, enllaços, vídeos, etc. Una web que permet crear un tauler d'anuncis, o suro, és Padlet, en la qual no es necessari registrar-se.

Fluxogrames: són una altra forma de presentar informació, però l'objectiu d'aquests són resoldre un problema o feina. Word o Write ofereixen l'opció per crear-ne, tot i així nosaltres hem optat fer-ho amb Gliffy.

Informació extreta de:

Wordle. Conceptes o emocions.
Eines de suport al pensament: Els mapes conceptuals.Eines de suport al pensament: Els mapes mentals.Padlet o WallwisherEines de suport al pensament: Fluxogrames

"La Doctora xinxeta"

                               
                                   

La doctora xinxeta, és un projecte educatiu on els infants realitzen treballs, dibuixos o imatges per compartir. A més a més conté recursos i enllaços per jugar i aprendre. Aquesta eina és molt útil, ja que els nens i nens poden experimentar.

És millor que els infants experimentin per exemple, com creix una planta que no que algun mestre els hi expliqui com es fa.

Jclic

                             

El JCclic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats...

Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han de mostrar. 
Els educadors i educadores el fan servir per crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals de diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària.


Els objectius són:1. Fer possible l'ús d'aplicacions educatives multimèdia "en línia", directament des d'Internet.
2. Mantenir la compatibilitat amb les aplicacions Clic 3.0 existents.
3. Fer possible el seu ús en diverses plataformes i sistemes operatius, com ara Windows, Linux, Solaris o Mac OS X.4. Utilitzar un format estàndard i obert per a l'emmagatzematge de les dades, per tal de fer-les transparents a altres aplicacions i facilitar la seva integració en bases de dades de recursos.5. Ampliar l'àmbit de cooperació i intercanvi de materials entre escoles i educadors de diferents països i cultures, facilitant la traducció i adaptació tant del programa com de les activitats creades.
6. Recollir els suggeriments de millores i ampliacions que els usuaris heu anat enviant.
7. Fer possible que el programa pugui anar ampliant-se a partir del treball cooperatiu entre diversos equips de programació.
8. Crear un entorn de creació d'activitats més potent, senzill i intuïtiu, adaptant-lo a les característiques dels actuals entorns gràfics d'usuari.

Referències :  
http://clic.xtec.cat/ca/jclic/

Juguem amb el Scratch

                      


A partir d'aquesta aplicació, anomenada Scratch, l'alumne realitza unes consignes i les duu a terme, per tant no només fa d'alumne en fer una activitat sinó també fa d'educador en realitzar diferents consignes a través d'un element, en el nostre cas per exemple un gat.
Aquest ha de fer cuatre cuadrats de color blau, en prèmer el botó.

Pot tenir moltes més aplicacions que un llibre digital, on només fa una sèrie d'activitats, ja que aquí ell mateix programa les activitats, les comproba, i les duu a terme finalment. Per tant, el procés d'aprenentatge i coneixement és molt més ampli.

Us deixo a continuació un vídeo :

Decàleg d'un bon comunicador

A través del llibre de Com parlar bé en públic, citat en un altre post, a classe vam treballar el Decàleg d'un bon comunicador.

Els ítems a tenir en compte són : 

1. Ser breu,clar i precís.
2. Mostrar naturalitat i improvisar en la mida justa.
3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.
4. Dominar el llenguatge no verbal : posició del cos, gestualitat, mirada,vestimenta,actitud, somriure
5. Projectar la veu : volum,velocitat,vocalització i articulació,actitud; entonació;respiració
6. Controlar els nervis : silencis,pauses,respiració
7. Dominar la llengua oral i escrita : registres i varietats
8. Usar suports audiovisuals : creativitat,diversitat de mitjans,no abusar-ne.
9. Mostrar "Feedback" i empatia; humor : vivències personals;anècdotes,exemples.
10. Estructurar el discurs: ser reiteratiu, lligar la introducció amb la conclusió.

Criteris a tenir en compte per editar un article a Wikipèdia

Normes editorials: 

A la Viquipèdia, com a enciclopèdia que és, ha de constar d'informació admissible, i que aquesta vingui rebuda de fonts fiables.

El punt de vista neutral:

- Acceptem tots els punts de vista significatius sobre un assumpte,- És correcte manifestar opinions, però sempre i quan segueixin sent opinions, no informació.- Si es volen citar temes de política o religió, t'has de mostrar calmat en els conflictes, i s'ha de llegir els criteris del punt de vista neutral.

Cita les fonts: 

La Viquipèdia exigeix que citis les fonts de la informació que aportes. Totes les fonts s'haurien d'enumerar en una secció anomenada «Referències». Si algun lloc web pot ser d'interès particular pel lector d'un article, s'hauria d'enumerar i enllaçar en la secció «Enllaços externs», però només si no s'ha utilitzat com a font per l'article. Les referències ajuden els nostres lectors a verificar el que heu escrit i trobar més informació.

Drets d'autor: 

No copiïs material amb els drets reservats sense permís. En afegir informació als articles, ha d'estar escrit en les teves pròpies paraules. Recorda que tota informació trobada a Internet té els drets d'autor reservats mentre no es manifesti específicament d'altra manera.Variants lingüístiquesA la Viquipèdia s'accepten les variants dialectals utilitzades més comunament, seguint en general els criteris de l'AVL i de l'IEC. 

En resum:1. No facis suposades correccions ortogràfiques per fer canvis dialectals en un sentit o altre.2. Si el subjecte de l'article té una relació clara amb un àmbit regional catalanoparlant determinat, és preferible utilitzar les variants regionals pròpies, sempre que estiguin estandarditzades.3. Si el subjecte no és d'àmbit regional, cal mantenir l'opció escollida pel col·laborador original. Per exemple, la pàgina «Viquipèdia:Citau les fonts», que hem explicat més amunt, va ser escrita originalment per un col·laborador balear.4. L'ús de la variant ha de ser consistent en la mateixa pàgina.5. Quan creïs un article nou, en general es prefereix que el títol sigui el nom més comú.
Comportament

La Viquipèdia fomenta una atmosfera d'amabilitat i franquesa. Naturalment, en la pràctica de vegades hi ha desacords i ocasionalment discussions acalorades, però s'espera que els membres de la comunitat es comportin de forma civilitzada.
És important recordar que sempre hauries de pressuposar bona fe per part dels altres editors. No donis per fet a la lleugera que algú estigui actuant per despit o malícia. Si algú fa alguna cosa que et preocupa, deixa un missatge educat a la pàgina de discussió de l'article corresponent o a la pàgina de discussió de l'usuari, i demana-li per què ho fa. 

Creació d'articles: 

Es poden crear nous articles a Viquipèdia, però sempre s'ha de citar la font perquè aquest resulti admissible.
Raonament d'articlesSi trobes un article que creieu que té un títol incorrecte, et preguem que no copiïs i enganxis el contingut de l'article vell a un article nou - entre altres coses, no tindrà l'historial de les contribucions prèvies que és un registre que hem de mantenir per raons de drets d'autor . És millor moure la pàgina (amb els seus registres) amb l'opció de «reanomenar». Per fer-ho cal estar registrat, i si no ho estàs pots demanar-ho a la pàgina de discussió per tal que ho faci algú altre. Si és el teu primer reanomenament, llegeix atentament els avisos que sortiran ja que caldrà considerar una sèrie d'assumptes abans de moure la pàgina.

Referències : 

http://goo.gl/wRduj4